1. |
|
|||
Siempre escapando de la ley
Dan millones por mi piel
Atracando la Ciudad
He venido a molestar
Tan solo sé que hay que escapar
Que la gente me quiere muerto
Acelera un poco más
Cuidao que voy despierto
Y solo sé que hay que escapar
Que la gente me quiere muerto
Acelera un poco más
Cuidao que voy despierto
Como ladrón de mente fría
Lo describe la policía
No hay testigo, nadie lo vió
El gitano ya llegó
Tan solo sé que hay que escapar
Que la gente me quiere muerto
Acelera un poco más
Cuidao que voy despierto
Y solo sé que hay que escapar
Que la gente me quiere muerto
Acelera un poco más
Cuidao que voy despierto
Gitano que derrumba
Gitano rumbero
Aquí Timón i Rumba
Con traje y sombrero
|
||||
2. |
Pa qué esperar
04:23
|
|
||
Hace tiempo que ya no sonríe
Le robaron la conciencia
La luz de la pantalla encendida persigue
Sentimientos que no volverán, a brotar
Sin tu ayuda
Maquinitas sustituyen corazón
Pa’ qué esperar
pa’ qué esperar
pa’ qué esperar
si tengo alas pa’ volar
Y en la tele mentiras persisten
Y en los muros se refleja
La historia de un hombre que tiende a rendirse
Y un futuro que no volverá a brotar
Sin tu ayuda
Ahora salta, has perdido la razón!
Pa’ qué esperar
pa’ qué esperar
pa’ qué esperar
si tengo alas pa’ volar
Sin tu ayuda!
|
||||
3. |
El blau del mar
03:50
|
|
||
Digue’m que les guerres demà s’acaben
i de sang roses sortiran
i cada bala perduda en arbre es convertirà
Digue’m que hi ha un planeta ple de rialles
on pardals, cavallers i fades
ens regalen històries sense demanar
Però regala’m els teus ulls amb sabor a vida
que la pena s’oblida i toco les estrelles amb les mans
demana’m que retorni a composar
I el cel és el blau del mar
el somriure el regal dels arbres
somnis per recuperar
quan la lluna s’enlaira penso
en el dia de demà
El somriure el regal dels arbres
somnis per recuperar
quan la lluna s’enlaira penso
en el dia que vindrà
Digue’m que s’ha extingit el passar més gana
i que els diners moriran de fam
i que al món hi domina el somriure d’un infant
Però regala’m els teus ulls amb sabor a vida
que la pena s’oblida i toco les estrelles amb les mans
demana’m que retorni a composar
I el cel és el blau del mar
el somriure el regal dels arbres
somnis per recuperar
quan la lluna s’enlaira penso
en el dia de demà
El somriure el regal dels arbres
somnis per recuperar
quan la lluna s’enlaira penso
en el dia que vindrà
Però regala’m els teus ulls amb sabor a vida
que la pena s’oblida i toco les estrelles amb les mans
demana’m que retorni a composar
El cel és el blau del mar
|
||||
4. |
|
|||
T’enyoro a cada moment
t’enyoro damunt la teulada
t’enyoro de nit quan el vent
ja no t’acaricia la cara.
T’enyoro i em sento tan sol
que encara quan hi ha nit d’estrelles
preparo el sopar per tots dos
i l’escalfo quan se’t refreda.
Quan sembla que tot s’ha acabat
quan sé que ja no tornaràs
tanco els ulls i volo allà on estàs.
T’enyoro si neva o si plou
enyoro la teva pell bruna
se m’han quedat grans els llençols
se m’ha fet petita la lluna.
Enyoro la teva claror
enyoro la teva tendresa
enyoro menjar-te a petons
enyoro menjar-te sencera.
Quan sembla que tot s’ha acabat
quan sé que ja no tornaràs
tanco els ulls i volo allà on estàs.
T’enyoro a cada moment...
T’enyoro a cada moment
t’enyoro damunt la teulada
|
||||
5. |
Olivera
04:31
|
|
||
Et trobes en un món
on ningú se t’acosta
Tens tantes preguntes...
Però no tens cap resposta
I busques la felicitat
malgastes l’esperança
però és que amb una mà et saluden
i amb l’atra et claven la llança
Puja a la olivera
agafa número i espera
si t’ha tocat ser oliva negra
quan les altres són totes verdes
Puja a la olivera
agafa número i espera
però ves amb compte
que és delicte passar de la frontera
Les coses són així
el savi ja t’ho deia
Van de papallones
però piquen com abelles
Portes temps buscant
i fas que no la trobes
però si busques en el interior veuràs
que en el fons ja hi era
Puja a l’olivera
agafa número i espera
si t’ha tocat ser oliva negra
quan les altres són totes verdes
Puja a l’olivera
agafa número i espera
però ves amb compte
que és delicte passar de la frontera
Puja a l’olivera
agafa número i espera
si t’ha tocat ser oliva negra
quan les altres són totes verdes
Puja a l’olivera
agafa número i espera
però ves amb compte
que és delicte passar
de la frontera
|
||||
6. |
|
|||
Como no domina ni sabe aprender a vivir
lo encerraron, castigo de no ver más el sol
y como no sabía con quién se iba a dormir
no cayó en la trampa de ser tan mal humano
Ser tan mal humano
Y como vacilaba y odiaba poder existir
y en la plaza sonaba la orquesta del timón
que los mares van llenos de sombras que se han olvidao
y este mundo está lleno de seres despreciados
seres despreciados
seres despreciados
seres despreciados
Ser tan mal humano
|
||||
7. |
Tómalo
03:33
|
|
||
Siempre quedo en algún lugar
algún lugar pasajero
persiguiendo a cualquier mortal
Sigo el rumbo al navegar
por la corriente carrera
que se disputa pa’ provocar
si me sigues te darás cuenta
que la vida es eterna
que lo importante es sentirse bien
Tómalo a cambio de nada
Tómalo a cambio de nadie
Tómalo, tómalo
tómalo sin pensar
Si me escapo de la ciudad
buscando selva y madera
no hay fronteras por explorar
Nena vente pa’ mi portal
yo te espero
pero sin gritos
no cuesta tanto recuperar
si me sigues te darás cuenta
que la vida es eterna
que lo importante es sentirse bien
Tómalo a cambio de nada
Tómalo a cambio de nadie
Tómalo, tómalo
tómalo sin pensar (x2)
si me sigues te darás cuenta
que la vida es eterna
que lo importante es sentirse bi
|
If you like Timón i Rumba, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp